divendres, 15 d’abril de 2011

Una alumna que llegeix poesia

Nayomi és una alumna de primer d'ESO que llegeix i escriu poesia, això la fa diferent. Hem aprofitat la proximitat de la festivitat de Sant Jordi per fer-li una petita entrevista.


P: Com et dius?
R: Nayomi Terrazas Benavides.

P: Quina edat tens?
R: Tinc 13 anys.

P: A on vas néixer?
R: Vaig néixer a Xile i ja fa 11 anys i mig que visc a Espanya.

P: Com és la teva família?
R: Tinc una germana que es diu Alejandra , la meva mare M. Alejandra i la meva avia Ilda.

P: Com és que llegeixes poesia?
R: Llegeixo poesia perquè m’agrada i perquè és molt més bonica que la prosa.

P: Des de quan llegeixes poesia?
R: Llegeixo poesia des de que tenia 9 anys.

P: En castellà, en català o en totes dues?
R: En castellà i en català les llegeixo.

P: Te’n recordes de quin va ser el primer poema o autor que vas llegir?
R: El primer poema que vaig llegir es diu “El cargol” del “Bestiari”.

P: Què trobes a la poesia que no trobes a la prosa?
R: La poesia té musicalitat, ritme i més concordança que la prosa.

P: A on t’agrada llegir ?
R: Per mi un entorn recomanable per llegir poemes seria: Anar-te a la muntanya, la biblioteca o a on estiguessis sol.

P: Quins autors ens pots recomanar?
R: Els autors que més m’agraden i que recomanaria són: Julio Rodríguez i Pablo Neruda.

P: Quin poema hi ha que t’agradi molt?
R: Un poema que m’agrada molt és el següent:
La Rosa

Yo vi la rosa clausurada,
Primera de la armonía,
Tranquilamente futura,
Su perfección sin porfía,
Serenaba al ruiseñor,
cruel en el esplendor,
Espiral del gorgorito.
Y al aire ciñó el espacio,
que tiñe su pelo de color blanco. (Jorge Guillén)
P: Ens pots escriure alguna poesia de les teves?
R: Una poesia meva:
Sola estoy

Sola estoy,
no se que hacer,
me agobio al pensar,
y a nadie puedo preguntar.
Estoy sola,
y no soy feliz,
amigos no tengo,
y los busco sin fin.
¿Moriré sola?
No lo sé,
¿Lo sabes tu?
¿Porque pregunto,
si nadie me ve?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada