Tot havia de ser a punt, a dos quarts de quatre van anar apareixent els músics, ells més informals, elles d’un negre rigorós i solemne.
El tècnic de so del Casal Maria Feliu anava amunt i avall ajustant els greus i els aguts, focus, pantalles i tota aquesta parafernàlia. També es provava la projecció dels vídeos i el seu so.
Mitja hora abans van arribar els presentadors, la Laura i el Mario, i va començar a actuar la directora d’escena. Una vegada i una altra, torneu a repetir, les mans d’aquesta manera, la veu més potent, a poc a poc...
A fora la resta de companys de quart i alguns altres coneguts i amics de tercer, de batxillerat, els pares, els avis, esperaven pacientment a que arribes l’hora. A dos quarts de sis s’obren les portes i es van omplint els seients, fins que no va cabre ningú més, als seients, perquè pels passadissos i a la part de darrere havien quedat molts companys drets.
Els presentador comencen amb allò de: “Bona tarda som aquí perquè...”, però, és clar, tots sabíem perquè hi érem allí. Donen pas al grup musical i comencen a entrar a l’escenari les dues flautes travesseres Marina i Laura, els dos saxos Javier i Victor, els tres violins, Alba, Carolina i Patricia, les dues guitarres eléctriques, Marta i Eva i al piano Alicia. Un, dos, tres i comencen les dues peces, que podeu veure al vídeo, i ens deixen bocabadats. El públic aplaudeix amb entusiasme, que bé que ho han fet.
A continuació comencen els parlaments. La coordinadora, la Antonia Ruiz que tots coneixem, comença amb un poema de Machado, doncs per alguna cosa ella és professora de castellano, i engega amb unes paraules, amb records de quan els que ara són de quart eren els de primer, i s’emociona i ens emociona a tots. Té paraules per tots, sobretot pels alumnes que han arribat fins a aquest punt de la seva vida i tenen tota una altra vida per davant.
Carmen, la Directora, ens adreça unes paraules, convidant a molts a continuar el batxillerat al Can Planas i desitjant molta sort als que l’any vinent continuaran els seus estudis a altres centres.
Per acabar la Marina Bravo ens adreça unes paraules en nom de les i els alumnes.
A continuació es crida a les tutores d’aquests grups de quart i, de mica en mica, van pujant els alumnes per recollir l’orla i el diploma que diu que tenen el Graduat de l’ESO. Petons, abraçades, encaixades de mans i una solemnitat en tots que ens fa entendre que avui és un dia molt important a les seves vides.
Com no podia ser d’altra manera, per acabar la festa, l’AMPA ens ha preparat un piscolabis al menjador del institut i cap allà ens anem tots. Els nois i noies de quart aniran a celebrar-lo després pel seu compte amb el grupet d’amics i amigues, però això ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada