El passat divendres 1 de juny els alumnes de Segon de Batxillerat van fer el seu acte de graduació.
En arribar al Maria Feliu un tenia la sensació de ser-hi a una gala dels Goyas. Només faltava la catifa vermella. A l'escenari es movien els artistes i els tècnics, a les escales alumnes, pares, professors i moltes sabates de taló alt, femenines, és clar. Els nois, no cal dir-ho, també estaven a l'alçada dels Goyas.
Amb un ambient il·lusionat i un públic disposat a gaudir va començar l'acte el Coordinador de Batxillerat amb unes breus i encoratjadores paraules de presentació, per donar pas als presentadors oficials de l'esdeveniment.
Laura, Alex i Maria ens van conduir al llarg de més de dues hores de viatge pels seus records i les seves esperances, passant, com no podia ser d'una altra manera, pels diferents parlaments i actuacions, imitacions incloses, fins a arribar al port del lliurament d'orles i les abraçades, les encaixades de mans i els petons.
Encara que es pot considerar que "ningún tiempo pasado fue mejor" es van recordar algunes frases per l'historia, algunes de caire matemàtic, altres lingüístic o biològic, fins i tot, arribant als clàssics com Honoré de Balzac o Maria Moliner.
Poc abans de deixar anar amarres, un membre d'aquesta selecta tripulació, ens va explicar que si ens agradaven els viatges clàssics no oblidéssim que el nostre destí, la nostra Ítaca, quals Ulisses fent una Odissea, no es troba per tothom al mateix lloc i que, de fet, al llarg de la nostra vida anirem arribant a les diferents Ítaques a les que vulguem anar i que, per suposat, més important que arribar-hi és el (Els amics, companys, postes de Sol i també, perquè no, pedres a les sandàlies) que et trobes pel camí.
La professora de filosofia ens va fer una demostració de tot el que es necessita per endinsar-se al món del seu estimat "Platón", que també és el nostre món, d'ara i de sempre: tenir la paciència per aturar-nos a mirar el que ens envolta amb els ulls ben oberts, fent-nos preguntes amb l'intenció de trobar resposta. Fins i tot es va portar l'equip necessari per demostrar el que un sap: un estoig i dos bolígrafs del mateix color, negres. A l'estoig també portava una "xuleta" per anar llegint-nos les seves reflexions, un missatge amb valors humans esperança i fe en que el futur encara ens espera a tots, perquè el fem a la nostra mida.
Les actuacions musicals van ser tot un luxe, digne d'aquest acte. Teclat, bateria guitarres, veus i, fins i tot, un violí electrònic. Podien haver tocat al Palau Sant Jordi i ho haurien omplert. A continuació es va fer una coreografia començant per la música íntima de "Titànic", barrejant una gran diversitat de melodies, fent un espectacle dinàmic que va acabar amb un 007 local.
Després d'un llarg viatge es va arribar a l'Ítaca del dia, el lliurament de orles i diplomes.
Després va haver-hi pica-pica al centre, sopar a fora i altres coses que la crònica no pot recollir ni ho farà.
Fins sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada